L’homenatge a Tombatossals al Molí la Font
Va
ser l’any 1981 quan es va celebrar per primera vegada l’homenatge a la novel·la Tombatossals
al Molí de la Font, de Castelló,
de forma íntima, quasi anònima. Al final del porrat de les festes del 1981, un
grup de persones, entre les quals es trobava l’ermità Josep Miquel Francés
Camús, el doctor Josep Antoni Pradells Puig, el poeta Miquel Peris Segarra, la
compositora Matilde Salvador i el periodista Francesc Vicent, Quiquet de
Castàlia, director del programa radiofònic Castelloneries.
Però l’homenatge es va convocar públicament el 1982 (com es manifesta en la
imatge que publiquem), quan es va incloure dins la programació de les festes
d’octubre de la Germandat
dels Cavallers de la
Conquesta.
L’objectiu
era contribuir a difondre un obra mai no prou reconeguda i divulgada, Tombatossals, la mitologia de Castelló
creada per un llaurador lletraferit, Josep Pascual Tirado, i també reivindicar
el Molí la Font
com a parc natural públic. Cal recordar les significatives paraules de Quiquet
de Castàlia en l’inici de l’homenatge a Tombatossals al Molí la Font celebrat l’any 1982:
Volem retre homenatge a una figura mitològica inexistent,
volem commemorar un esdeveniment, la partida cap a la conquesta de les iIles,
que mai no va passar, però la seua significació trascendeix el fet material, per homenatjar i celebrar la
memòria col·lectiva, la història i la cultura del poble de Castelló i dels seus
Tombatossals de tots els temps, en un moment que necessitem de conscienciació
especial per part de tots.
Vull recordar que l’acte està presidit per la nostra
senyera, la del rei Jaume I, una bandera que ara està sent manipulada i que,
per interessos polítics, no és oficial en la nostra terra. L’homenatge se
celebra en la nostra llengua, la llengua que vam aprendre de les nostres mares,
l’idioma en què es va escriure el Tombatossals,
precisament quan s’intenta adulterar-ne la grafia, rebutjant les Normes de
Castelló, amb les quals l’edició del Tombatossals
va ser editada.
També cal ara unir veus i voluntats perquè les
maltractades illes Columbretes i el mateix paratge del Molí la Font siguen declarats com a
parcs naturals i zones d’especial protecció, per les seues especials
característiques ecològiques.
L’obra
de Pascual Tirado, publicada el 1930, ens acosta a les tradicions, les virtuts
i els defectes del poble de Castelló. Del Tombatossals
va nàixer, per exemple, l’opera còmica La
filla del rei Barbut, amb llibret de Manuel Segarra Ribés i música de Matilde
Salvador, estrenada al Teatre Principal de Castelló l’any 1943. Diversos personatges
del Tombatossals apareixen en obres
literàries com el Betlem de la Pigà (1978), o La conlloga (1978), de Miquel Peris.
L’homenatge
a Tombatossals al Molí de la Font
consisteix en la lectura d’un fragment de la novel·la de Josep Pascual Tirado,
per part de Rafael Lloret o de Virgínia Porcar, el que fa referència al
bastiment de naus pels components de la colla del gegant Tombatossals, els
conqueridors de les illes Columbretes, que van partir del Molí la Font un dia de sant Francesc,
i que, de retorn cap al castell vell de la Magdalena, van pregar en l’ermita de Sant
Francesc. Després es recita un poema de Josep Antoni Pradells, que és com una
invitació a no abandonar les tradicions i a recordar cada any la celebració. Tradicionalment
era Matilde Salvador, o una representant de la família de Josep Pascual Tirado,
qui llançava a l’aigua un ram de llorer amb la senyera de les quatre barres, en
record dels cavallers de Sant Cristòfol, orde fundada pel gegant Tombatossals.
Tot seguit s’interpreta la Marxa
de la ciutat, amb dolçaina i tabal, i l’acte acaba amb la invocació dels sants
patrons de la Germandat
dels Cavallers de la Conquesta,
per part de la regina Violant d’Hongria: «Per la Mare de Déu del Lledó, sant
Jaume i sant Cristòfol. Fadrell.»