Lo convit del rei i l'adelerada infanta (segona part)

CAPÍTOL CINC

LO CONVIT DEL REI I L’ADELERADA INFANTA

(SEGONA PART)

NARRADORA

El Rei Barbut va dispondre que, al convit en honor dels cavallers de la colla de Tombatossals, foren servides bones viandes, preparades per mans cortesanes, i servides per cambreres vestides de gran gala, sota la carinyosa direcció de la senyora Infanta. Van exclamar Cagueme i després Tombatossals:

                  

CAGUEME

Són de bon veure les taules parades, brillants de blancors i esclatants de vidres i d'argenteria. Els grans plats, amb la lluentor dels capons rostits, olorosos, embaumadors, s'apeguen a les costelles. Els porcs senglars són farcits de bolets i d’espècies exòtiques.... Hummmm...      
                                              

TOMBATOSSALS

¿I què hem de dir, Cagueme, de les postres? Tenim ací mil variats menjablancs, ous nevats, peres confitades, carabassat, arrop i talladetes, llesquetes amb ou, i més i més fruites i dolços. Què et pareix Bufanúvols?

BUFANÚVOLS

Els copers no paren de buidar àmfores i més àmfores de sucrosos anisats, d'aromàtics licors, de malvasia, de vins escumosos, exquisides begudes que engolim com si les boques foren terra secativa. Mmmmmmmmm....

NARRADORA

La mampresa de la conquesta de les illes ho demanava, i així lo rei Barbut va voler iniciar-la solemnialment amb aquella gran menjada. No cal dir que, mentres engaldiren, varen tindre música sorollosa.

Descriure lo festí, les dites de Cagueme, les sentències de Bufanúvols i els parlaments de tots, seria qüestió d'allargar l'enrevessada història aquesta fins los termes del cansament. Va dir Tragapinyols:

TRAGAPINYOLS

Allò que es consumix ací sols ho sap qui ho ha de pagar. Jo tinc la pell estirosa quan no sóc encara a mitjan convit, estic assegut catorze pams apartat de les baranes de la taula, i encara vaig fent-me arrere. ¡Si m’hauré d’unflar!

NARRADORA

En fi, que lo sol era ja amagat, i la lluna mostrava tot lo redolí ben aflamat, com una llanterna platejada que il·luminava la senda per on havien de caminar los nostres cavallers. Llavors, després dels abraços, encaixades de mans i uns altres senyals propis dels carinyosos comiats, tots los cortesans, amb els capells i barrets per l'aire, vitolaren els conqueridors de les Illes Columbretes.

TOTS

¡Visca la gloriosa orde de Sant Cristòfol! ¡Visca! ¡Visca!

NARRADORA

Els gegants s'allunyaren, s'allunyaren... fins que es perderen les darreres notes als oïts alelats i entabuixats de tota la cort del rei Barbut. Era aquell el bell paratge de la Font de la Reina que hi havia davall del tossal de les Serretes, en la ferèstega i delitosa planúria on són parides les aigües abundoses per innumerables fonts; algunes són caldes, per això es coneixen per Fonts Calentes; i, després d'ajuntar-se, formen gran badina, vorejada de bellíssims i frondosos arbres.

Les aigües eren menades a la mar pels irregulars i alterosos màrgens d'una sèquia, que més semblava canalàs, per ampla i per recta, i també vorejades de verdíssims arbres; aquesta sèquia, en travessar aquella planícia erma, sols guarnida de joncs i de senills, marcava una ratlla de relleu hermosíssim i lluent aspecte. En aquell lloc de delictícia extrema i de ventijolets suaus, es va aturar la colla, acompanyats del variat i harmoniós cant dels pardalets, i Tombatossals va dir:

TOMBATOSSALS

Ací plantarà tenda tota la companyia, i establirem el calafat de la flota que ha de subjugar el reialme del Rei Barbut la mai no provada faronia dels feréstecs habitants d'aquestes illes, que els falaguers ulls de la graciosa infanta atalaien des de la finestra de la seua cambra, quan les mira amb desitjos de conquesta.

NARRADORA

Arrancapins no parava d'arrancar oliveres, cireres, pereres i uns altres arbres, i de carrejar-los amb els seus sofrits lloms. Mentrestant, la resta de la colla els serrava, acompanyada de gent aplegadissa, que havien acudit al fort ressò del caragol de Bufanúvols, en la seua crida per aquelles contornades. Tots treballaven amb tal ardiment, amb tan gran afissament, que bé que semblaven calafatins, hòmens molt entesos en tals indústries de les barques.                                                                    

Tombatossals, amb una aixada grandíssima, d'un sol colp llescava tot allò que volia; Bufanúvols, d'un bufit clavava catorze dotzenes de claus; Cagueme escalfava cola i bastia cordes palomeres, per traure embarcacions a la mar; i Tragapinyols, ficava a panxades dins de la gran bassa tota nau que ja era llesta. Tot feia augurar que allò anava més de pressa que no es volia. Sense plànols, ni dibuixos, està ben clar que cada vaixell havia d'eixir d'una manera i forma; n’hi havia que semblava una pastera, un altre una gran caixa; i no en varen mancar alguns que, més que naus, semblaven taüts de gran luxe. Però allò ni els va esglaiar, ni els va fer aturar-se en el camí mamprés.

TOMBATOSSALS

No deixarem de guarnir les naus, d’envelar-les i d’avituallar-les per a la mampresa, com si tot just foren los mateixets navilis que solcaren les mars, cercant ansiosos la cobejada «tarongeta d'or» de la llegenda pagana. Per una xamba, ens n’ha eixit una que sembla un bergantí; aquesta serà proclamada Capitana, i en ella navegarà el vostre el flamant almirall, Tombatossals, i portarà en el cormull del pal el gonfanó gloriós de Sant Cristòfol. De l'avituallament, que s’encarregue Cagueme:

CAGUEME

No deixaré de posar, en les escotilles, bones gerres de frito de tota classe, llegums, dàtils, ous, creïlles, moltes pasterades de pa de blat de moro, mostatxons, magdalenetes i ensaïmades de flaire exquisida; ¡ah! i el llibrell, per si s'ha de fer algun bescuit a qui es marege pel camí.

NARRADORA

Cagueme ja va tindre bona memòria per a no deixar-se les municions, i en va omplir dues naus de llosmos de riu, grava grosseta i cinquanta-set cafissos d'ametlles de Reus, per tal d'alimentar la catapulta de Tragapinyols. No era qüestió de fer curt. Tot estava enllestit, i així li ho va trametre a l'almirall, amb gran satisfacció. I, quan va arribar lo grandiós dia, el galifant Tombatossals va dir:

TOMBATOSSALS

Au, Bufanúvols, ha arribat lo grandiós dia que els desitjos de la infanta començaran a complir-se. Vés a la cort del rei Barbut i dis-los que siguen servits de vindre a presenciar la partida.

NARRADORA

I, certament, no hi va mancar ningú, d'aquella cort tan agraïda. El senyor rei Barbut va fer un esforç i, cavalcant una muleta vella i prou mansa, va arribar a aquell paratge, seguit de tota la cort.  I tots es van quedar admirats per igual de la faena feta com del formosíssim paisatge.

Hi havia dins la bassa, i a la revolta, catorze naus, amb bons velams fets dels llançols de l'aixovar de la Infanta. La Capitana portava cisellat en la proa, amb lletres grans, el nom venturós de Sant Cristòfol.

La cort, des de dalt d'un cadafal, contemplava amb gran goig el miracle, el que quasi no creia. El rei Barbut, amb veu forta i resolta, va preguntar a Tombatossals:

REI BARBUT

¿Quan us fareu a la mar?

TOMBATOSSALS

Senyor, quan així ho disponga la vostra reial voluntat.

REI BARBUT

Mampreneu benaurats la conquesta! Beneït siga el vostre viatge, i que Déu i el vostre sant patró us guien, almirall valent! Que els llibres d’història s'òmpliguen dels teus fets heròics, fins los marges de les pàgines!

NARRADORA

I, abraçant el primer almirall del món, en nom de tots, va donar l'ordre de partida. Quins moments més solemnes! Com bategaven els cors, i com corrien les mirades cap a Tombatossals! Volem pintar fidelment aquells moments quan, deslligades les naus dels arbres vorans, on eren amarrades, enfilaren el gran canal de la sèquia Mare, fins a posar-se tota aquella balumba de pasteres en renglera. Va dir Tombatossals:

TOMBATOSSALS

Tot l'estol de la mar és preparat. Tots estan al lloc que els pertoca. Bufanúvols, quan no tocarà el caragol, inflarà les veles que, enlairades, empenyeran les embarcacions amb suau esvarar per aquelles aigües, transparents com un mirall. Jo, abillat amb les millor pells de les feres per ell caçades, i portant ampla llista de bandolera, on seran penjades moltes fones, estic majestuós i estàtic sobre coberta, amb el capell enlairat, saludant tota la cort. No és cert, Cagueme?

CAGUEME

De damunt dels arbres es despentolen de voltejar les batzoles que uns xiquets mouen sense parar. De totes les naus retrona a l'aire lo ressò de caragols, nacres i trompes. La marineria vitola gojosa.

Les pasteres cruixen pel pes. Lo brogit de la tramuntana de Bufanúvols, el cant de les granotes i els esgarrifadors sorolls de les matraques, que tot mariner fa retronar, donen a aquests moments tal solemnitat i grandesa que bé mereixen un altre cronista, com els del Casal d'Aragó.

NARRADORA

Ja retornada la Cort al seu palau, les naus, en seguiment de la glòria, es llançaren escampades a la mar, baix la santa protecció de sant Cristòfol. I Tombatossals va dir:

TOMBATOSSALS

Anem amb fe i amb voluntat de ferro, i esperem conquerir les illes daurades i guanyar uns llorers que immortalitzarà la història als segles esdevenidors.

Lo convit del rei i l'adelerada infanta (primera part)

CAPÍTOL CINC

LO CONVIT DEL REI I L’ADELERADA INFANTA 

(PRIMERA PART)

NARRADORA

No eren passats molts dies de la gloriosa feta, en la qual va ser admesa la derrota a tres veus per lo fantasiós Garxolí i aliats. I això gràcies a les fortes, xiuladisses i brusentes arruixades del panxut Tragapinyols, l’heroi de la batalla del castell de Montornés. Lo rei Barbut va trametre una lletra al nostre galifant:

REI BARBUT

Volent agrair de prop i en afectuosa forma tan singularíssima lluita, us tramet lletra de prec o cortesania, perquè dugues la colla cap al nostre tossal, per a retre l’homenatge degut a aquesta gran mampresa i valentia.

NARRADORA

Desplegada la lletra, que anava encabida en una pell de senglar i amb segell penjant, i llegida per lo sabut Bufanúvols, va ser escoltada per tot en silenci i devoció. I Tombatossals va dir:

TOMBATOSSALS

Abilleu-vos amb los millors guarniments i drapets de la caixeta, per si lo rei és servit de rebre’ns en cort i convidar-nos a topadeta, a menjar compartit.

NARRADORA

Va dir Cagueme:

CAGUEME

Senyor amo, em tem que així finarà la invitació reial, ja que sé per la punta dels dits l’esplendidesa, liberalitat, munificència i lo costum a convidar del senyor rei Barbut.

NARRADORA

Tots gaudiren moltíssim en escoltar lo manament del caporal; així que elegants, posats de pontifical, com sol dir-se, mamprengueren la caminada per sendes i dreceres. Portaven del cabeçó dues atzembles amb los albardons farcits de llances, cuirasses, fones i fletxes. Raonava Tombatossals:

TOMBATOSSALS

Amics: els trofeus agafats als facilitaris dels enemics, en lo fort de la trifulca, els duem per a fer ofrena a la sereníssima infanta de dolç mirar, melosa parla i carn nacarada i suavíssima.

NARRADORA

No cal dir que la cort sencera estava preparada; trompetes i timbals, a puntes penes van veure una polseguera en la llunyania, van començar a fer soroll, a retronar la marxa del rei Barbut.

Alhora que va sonar la marxa del rei Barbut, els eixiren al davant missatgers a cavall, amb les llances de punta a terra, i altres amb banderoles, que els oferien espalmadors. Va dir Cagueme:

CAGUEME

Ja veig que els esforçats cavallers de sant Cristòfol podrem  presentar-nos, vistosos i lluents, a la reial presència.

NARRADORA

Arribaren a presència del rei que, rodejat dels fills, la infanta i la cort tota, mostrava la gran satisfacció de vore’ls i de poder-los abraçar; lo rei Barbut, sanglotant d’emoció, no deixava ni un moment d’abraçar Tombatossals que, agenollat i lo capell rander a terra, estava sublim per lo humil i servicial. Va dir el rei Barbut:

REI BARBUT

Alçat, magnífic home, puntós cavaller; benaurada siga l’hora en què Tossal Gros i Penyeta Roja t’infantaren; deixa’m que t’abrace, estrenu capità d’aquesta gloriosa colla, entremetent caporal; vine al meu costat i que la teua mà siga besada per tota la meua cort; que açò siga la confirmació de la nostra eternal aliança, perquè el teu braç i el teu esperit siguen sempre los ferms i gloriosos mantenidors de l’esdevenidor regne meu.

TOMBATOSSALS

Senyor, rei meu i d’aquest regne; sapigueu que l’audaç colla no té més brúixola, i que sols és guiada per lo fermíssim desig que la vostra vellúria puga vore eixamplat i florit aquest terme esquifinyat. I prec a Déu perquè aplegue lo dia, i prompte puguem davallar d’ací del tossal, i anar a poblar la plana que teniu davant, i sotmetre al vostre reial poder tots aqueixos senyors que no en saben ni palota de cavalleria, ni de grandesa...

NARRADORA

Cagueme, enardit per lo parlament del caporal, va clamar:

CAGUEME

...Perquè, de saber de cavalleria, mai volguessen que allò que Déu va assenyalar com a regne fos un abeller de ducats, senyorius i baronies, que no hi ha qui ho entenga. ¡Visca la unitat del regne del beneït rei Barbut!

NARRADORA

I tota la cort, tirant los barrets i capells a l’aire, va retrucar:

TOTS

¡Visca!

NARRADORA

Ja en franca efusió, van mostrar la tendresa i agraïment d’aquells cors pels aiguosos ulls. Lo rei va manar silenci, perquè Tombatossals continuara lo vell i patriòtic parlament; perquè aquells mots, aquelles paraules, eren dignes de recordança, per lo ben lligades i plenes de saviesa.

TOMBATOSSALS

Senyor, jo us deia que sóc vostre, que no em pararé en barres, per res ni per ningú, fins que les fites i terres del regne per mi somniades estiguen cobertes de fidels vassalls, pagats de la vostra sobirania. Sapigueu tot lo que segueix...

NARRADORA

I Tombatossals, majestuosament plantat, ofrenava a aquella cort termes i vassalls, amb la mateixa senzillesa que si ofrenara cacaus i tramussos als amics.

TOMBATOSSALS

Sapigueu que l’orgullós i superbiós senyor comanador de Fadrell, que es tenia per més valent que lo cavaller Cataquefaràs, ha enviat present de bresca i gínjols en senyal de submissió; lo despernegat i sec baró d’Almalafa ha dit que tot menys tindre Tragapinyols d’espatlles; el duc de Vilamargo, emparentat amb el baró del pla de les Vaques no vol raons amb Bufanúvols, ni vol ser enfarinat; lo senyor de Taxida ha enviat lletra de prec, oferint vassallatge; el llarguerut comte del Censal i uns altres cavallers, senyor rei, tots, tots han jurat submissió i acatament a la vostra persona.

CAGUEME

Senyor rei Barbut: Bé es pot vore i comprendre que cap dels nobles no vol repetir el fet de Garxolí del Senillar, tots vindran a besar-vos els peus i retre-vos pleitesia. Així és que jo us prec que tingueu per a ells paraules de rei generós, que us porteu com qui sou.

NARRADORA

Va dir lo gran rei Barbut:

REI BARBUT

Jo els rebré amb los braços oberts. Tindran estatge en el meu palau, lloc en la meua taula; i ja que tots volen vindre en ma ajuda i ser consellers meus, jo els donaré els drets que els hi pertoquen.

NARRADORA

D’aquesta traça discorria lo parlament, quan l’adorable infanta va demanar llicència a son pare i senyor per dir unes paraules.

REI BARBUT

Filla meua: ¿No saps que les teues refilades i agradoses paraules mai no han de ser retingudes per la cortesia? Digues tot el que vulgues, filla del meu cor.

INFANTA

Senyor pare, germans volguts, cortesans estimats, valent Tombatossals i estrenus cavallers de Sant Cristòfol; no seria ben acabat lo vostre esforç, ambiciós Tombatossals, si aquell estol d’illes que s’albiren allà lluny, on l’atzur del cel i la blavor de les aigües remoroses es confonen, no fos senyorejat i afegit al reialme d’aquesta sobirana cort. Diuen que les habiten homes farons, feres salvatges d’empenta ardorosa i de coratge extremat. ¡Vós, caporal arriscat; vós, gran homenàs que tot ho domina i arrabassa; vós que xafada li teniu la guitarra al poderós cavaller Partinoples! ¿Seríeu tan determinat que per la tal mampresa us decidíreu?

NARRADORA

Tots els ulls estaven posats en la majestuosa figura del galifant. Aquest, posat el seu mirar en la bellíssima fesomia de la senyora infanta, va dir solemnial, magnífic, arrogant i decidit, amb el braç estés cap a la mar, cap a aquelles illes que s'albiraven en l'horitzó:

TOMBATOSSALS

Senyora Infanta, ni la por als elements ni la ferotgia d'aqueixos hòmens de les illes, ni res que ni de lluny ni de prop parega, seran prou per a detindre que la vostra voluntat siga satisfeta, fil per randa, punt per agulla.

NARRADORA

I, adreçant-se als seus companys, els va demanar parer sobre tal propòsit:

TOMBATOSSALS

¿Què, serem dignes dels compliments de la gentilíssima infanta? ¿Serem dignes de la fama que els seus graciosos llavis pregonen per totes bandes? ¿Aconseguirem el seu magnífic i enraonat desig, amb el coratge de cavallers d'una peça, en servei d'una dama?

NARRADORA

Va sortir Bufanúvols:

BUFANÚVOLS

De mi sé dir que ja faig vots que duré de les orelles un pom de tios d'eixos a la meua senyora infanta.

NARRADORA

Arrancapins va dir:

ARRANCAPINS

I afegiré jo que no eixirà lo sol demà, que no tinga ja a la vora de la mar els millors pins, i les millors pereres, per fer les naus conqueridores.

NARRADORA

I el panxut i rabassut de Tragapinyols va escolar:

TRAGAPINYOLS

I jo us dic que sabran la brusentor i els xiulits de les meues pinyolades. I que, si cal, a manca de fruita, tragaré ametlles de Reus, que tenen bona punta.

CAGUEME

Senyora Infanta, Cagueme, per terra, gran home i molt valent, perquè sempre hi ha algun recer per a amagar-te; però per l'aigua.... no sé jo..., no sé jo.....

NARRADORA

El caporal el va interrompre, llançant-li una mirada d'aquelles que travessen un barandat:

TOMBATOSSALS

¡Cagueme, Cagueme! ¡Ja fas aigua abans d'hora, i això és una bajania!

NARRADORA

Llavors, aquest va rematar, alçant el cap amb resolució, com un pollastre tomater, tot ingenuïtat:

CAGUEME

Per l'aigua, Senyora, Cagueme farà allò que podrà, no sereu descontenta...

NARRADORA

I el Rei Barbut, botillejant d'emoció, va dir:

REI BARBUT

 ¡Visquen los conqueridors de les Illes Columbretes!

TOTS

¡Visca! ¡Visca! ¡Visca!

Los cavallers de Sant Cristòfol i Garxolí del Senillar (segona part)

CAPÍTOL QUATRE

LOS CAVALLERS DE SANT CRISTÒFOL

I GARXOLÍ DEL SENILLAR

(SEGONA PART)

NARRADORA

L’ambaixada de Garxolí del Senillar a Tombatossals havia acabat com Camot. Això era i no res més lo que alguns dies després enroniava lo nostre Tombatossals:

TOMBATOSSALS

Res no ens hauria costat anar un bon matí tota la colla i, en quatre sampastrades, arrematar amb lo príncep Garxolí, el seu castell, criats, gavellers i fins los murs i cadufades o canonades d’obra del seu palau de Montornés. Però no era la cosa per a prendre-la sinó a bones fusades, és a dir amb paciència, i un poquet a riota. Per això, quan Tragapinyols ha mostrat les seues manyes, he gaudit de debò, i ja no et pense soltar del mos, fins a l’extrem d’haver-te fet cavaller de l’orde de Sant Cristòfol.

NARRADORA

Per la seua banda, Garxolí, per por a un desori, si la frase del carteló de Cagueme, que deia que no es casaria amb la infanta, arribava a ser de veres, se n’anà a parlamentar amb lo rei Barbut. Ho féu per dos objectes: un, el voler de la infanta; i l’altre, demanar aliança per guardar-se lo llom  i metre-lo a bon recapte. Lo rei Barbut, oïda la queixa i pretensió del senyor del Senillar, va respondre:

REI BARBUT

Jo mai no faria ús de les armes contra qui m’arregla els dominis i em cria tan delitosos paratges a vora mar. Ben al contrari, tinc en la més alta estima Tombatossals i la seua colla, i prendré com enemic meu els enemics de Tombatossals...

I respecte de la infanta, res no puc dir, perquè jo no em fique en coses de sinagües, és a dir en coses de dones. Però us advertisc que, si no torneu més per lo meu tossal, res no es perdrà; així és que podeu allargar-vos en tot lo fil i trencar palletes, és a dir trencar relacions, si així ho voleu...

NARRADORA

I, arrancant-se un platejat cabell del seu cap, el féu volar en un bufidet....

REI BARBUT

¿Ho has entés, Garxolí?

NARRADORA

Tant ho va entendre lo desairat príncep que no veia la senda per aplegar al seu palau, on, arribat que fou, mig plorós va trametre, en venjança, lletres de prec i aliança al duc de la Polseguera, al del senyoriu del Bovalar i al baró del Pla de les Vaques, nobles que tenien la comanda per allí prop. Aquestos senyors alhora estaven també queixosos de Tombatossals perquè, en el seu afany d’arrabassar, no respectava fites ni mollons dels seus camps; així és que aqueixos cavallers es posaren al costat del coratjós senyor de Montornés, Garxolí del Senillar.

Tal se tramaven les coses quan, un dia clar i esplèndid, Tombatossals, des del cim del tossal del Dorador, al nord del terme, acompanyat de la seua gent, contemplava les terres, pagat de son treball i esforç. I, dirigint-se als companys, els va dir:

TOMBATOSSALS

Escolteu, d’ací a uns dies li farem la gran batalla al facilitari i arguellat, al malaltís Garxolí; així és que cadascú que es prepare bonament. Tu, Tragapinyols, mira aquest planícia que tens davant, adona-te’n bé i escolta: menja’t, tragat i engoleix-te com pugues i vulgues tota fruita de pinyol gros; carrega de prunes clàudies, que tenen bona punta, i no malgastes cap munició, que totes faran falta. I, quan ni espigolant se’n trobe cap per a mostra, vine-te’n.

NARRADORA

Al cap de cinc o sis dies ja estava tot albercoquer, prunyoner, prunera, presseguer, bresquillera, cirerer i demés tan buit de fruita com si una onada d’eruga ho haguera abatolat. Ni per verd, ni per madur res no hi va quedar; tot va ser engolit i guardat en aquella panxa, que s’estirava com un orgue fins arrossegar-se per terra. Tombatossals, de capdanser de la seua colla, va adreçar els passos a la comanda de Garxolí, per un assagador que menava a un altre, i d’aquest al barranc de la Parreta, per no xafar la contrada del rei Barbut ni escarotar-ne els bons cortesans.

Pujaren a un tossalet que s’aixecava prop del castell i, mirant amb les ulleres de llarga vista, que no eren una altra cosa que los punys fent canut per concentrar la mirada, veieren un estol de guerrers, a cavall i a peu, encuirassats d’armadures, abillats amb plomalls en lo cap i llances lluentes, banderoles trompes i arguments i artefactes mai no vists, ni coneguts; tot allò era per a esglaiar i gelar la sang a un pollastre, mes no a Tombatossals, que se’n reia com un beco i gaudia com un xiquet. Va dir Cagueme:

CAGUEME

Senyor amo, em pense que estic perdent la color de la cara, i arribe a l’extrem que em fluixegen les cames, i se’m dobleguen, i m’agafa mal de caure.

TOMBATOSSALS

¡Cagueme, coratge, que ara donaré el primer senyal d’arremetre!

NARRADORA

Amb una fona, feta de dues cordes tresseres, de tres fils de grossària, usada per subjectar la vela del carro, i una pell de rabosot, li va tirar un cudol tal qual que, endevinant lo portaló del castell, va obrir-lo de bat a bat i la pedra es va ficar dins, sense dir ave maria.

Allò ja va espaordir el príncep Garxolí, que enfurit, va donar l’ordre d’arremetre. Los aliats avançaren amb fúria, enardits, encoratjats, com si anaren a guanyar la joia, fent soroll de llanderols, cridant. Rebrillaven al sol les llances i les banderoles voladisses... Va cridar Tombatossals:

TOMBATOSSALS

Cagueme: els tenim a tret, és a dir, que ja es podria tirar l’enfilatada... Quan faré un senyal, fes ressonar lo caragol i, a la meua veu potent, com assenyat caporal, que tothom faça la seua.

CAGUEME

¡Sant Cristòfol ens valga!

NARRADORA

Tothom va traure les seues armes. Bufanúvols, unflant los bocins, va arrancar una remolinada ventolera; Arrancapins va arremetre a cudolades; Cagueme, com si fóra en sa engabiada els va empènyer a tots a començar les tabalades; i Tombatossals li deia a Tragapinyols, que ja estava en la postureta:

TOMBATOSALS

¡Tragapinyols, arruixa, arruixa que plou!

NARRADORA

Aquest va pegar dos gemecs i, al primer arruixó de pinyols, els aliats giraren cap en cua, fugiren com l’ànima del dimoni, amb grinyols, i lamentacions, se’ls van sotraguejar els ossos i tots van ser derrenclits, derrotats.  Va dir Tragapinyols:

TRAGAPINYOLS

Sense oir les veus del duc de la Polseguera, ni del baró del Pla de les Vaques, ja fuig Garxolí que, al vore la seua gent amb les esquenes ferides pels pinyols i pedrades, dóna la veu de «Salve’s qui puga de l’arruixó».

TOMBATOSSALS

Llavors és que redobla la fugida. ¡Tragapinyols: t’ha animat lo retronar del caragol de Cagueme! Anant de recules, no deixes d’arruixar de ferm, fins que es produïsca un sarrabastall

de trenta-cinc mil cent dimonis.

NARRADORA

Encara hui en dia hi ha home que es troba combatents d’aquells fugint per colls i barrancs.

Les portes de les finestres cornises, pilastres i portalons del castell totes foren asclades; los murs, descantellats, la teulada afonada; i al magnífic baró i a l’esquallós Garxolí del Senillar, els van trobar. Va dir Cagueme:

CAGUEME

Senyor amo: després de regirar nosaltres, los flamants i victoriosos guerrers de l’orde de sant Cristòfol, o colla de Tombatossals, tots los racons i raconets de lo palau destrossat, els hem trobat com una llocadeta banyada sota una gallina lloca, arreplegats com un cabdell, tremolant com cascavells i fent una oloreta que ni era de clavell, ni de fonoll. ¡Estaven cagats de por!

NARRADORA

El píncep Garxolí, mig vençut, i en lo fort de l’arruixó va voler pegar les darreres garrejades, com sol dir-se, assomant-se a la finestra i encoratjant els fugitius. Mai no ho haguera fet, perquè l’arruixada, pillant-lo de ple, li va posar la cara plena de pinyols de pruna clàudia, com un primet d’aquells que assaborim per Nadal. Va dir Tragapinyols:

TRAGAPINYOLS

¡I com bramava Garxolí!... Al duc de la Polseguera l’hem trobat dins de la farinera, pareixent més bé un talecó d’algeps que no un senyor de tantes campanetes.

CAGUEME

¡Quin desori! ¡Quina glòria per a l’homenàs de Tragapinyols!

TOMBATOSSALS

Enmig de la replaça allibereu els tres, traieu-los del caus, els farem demanar perdó, renunciant als senyorius, comandes i fins la legítima, en favor i augment de los termes del rei Barbut, son amo i senyor; a cadascú li faré donar tres vítols a sant Cristòfol.

TRES veus

¡Visca sant Cristòfol!  ¡Visca sant Cristòfol! ¡Visca sant Cristòfol!

NARRADORA

I, feta la cerimònia, Tombatossals de tres potades en lo copró los va fer garrejar per l’aire en tres direccions diferents. No sabem si acamparen o moriren. ¿Hauran deixat rastre, encara que de codonyeta, és a dir de cosa rara, en les rodalades i terres dels fills i descendents del rei Barbut?

Ni és ni pot ser una altra la història d’aquella batalla, en la qual lo castells de Montornés va ser desportellat, mig assolat i enrunat per a sempre.

CAGUEME

No hi ha qui vaja a adobar les finestres, ni a rebossar una paret, ni a plorar tanta desventura. Sols recordem haver oït que uns anys després, en lo lloc de la lluita empenyada, ha eixit un planter de pruneres, albercoquers i bresquilleres que és una meravella.

TRAGAPINYOLS

Cada plantó i rebrotís canta lo valor i ardiment de la colla de Tombatossals. Aquests els trasplantaren al pla i hui és glòria vore lo sense fi d’arbres que poblen los termes de los descendents del rei Barbut..

NARRADORA

¡Quantes coses sabríem més si aplegar poguérem al fons de la cova de les Meravelles, on és l’arxiu de les fetes glorioses de Tombatossals!