Lo convit del rei i l'adelerada infanta (segona part)

CAPÍTOL CINC

LO CONVIT DEL REI I L’ADELERADA INFANTA

(SEGONA PART)

NARRADORA

El Rei Barbut va dispondre que, al convit en honor dels cavallers de la colla de Tombatossals, foren servides bones viandes, preparades per mans cortesanes, i servides per cambreres vestides de gran gala, sota la carinyosa direcció de la senyora Infanta. Van exclamar Cagueme i després Tombatossals:

                  

CAGUEME

Són de bon veure les taules parades, brillants de blancors i esclatants de vidres i d'argenteria. Els grans plats, amb la lluentor dels capons rostits, olorosos, embaumadors, s'apeguen a les costelles. Els porcs senglars són farcits de bolets i d’espècies exòtiques.... Hummmm...      
                                              

TOMBATOSSALS

¿I què hem de dir, Cagueme, de les postres? Tenim ací mil variats menjablancs, ous nevats, peres confitades, carabassat, arrop i talladetes, llesquetes amb ou, i més i més fruites i dolços. Què et pareix Bufanúvols?

BUFANÚVOLS

Els copers no paren de buidar àmfores i més àmfores de sucrosos anisats, d'aromàtics licors, de malvasia, de vins escumosos, exquisides begudes que engolim com si les boques foren terra secativa. Mmmmmmmmm....

NARRADORA

La mampresa de la conquesta de les illes ho demanava, i així lo rei Barbut va voler iniciar-la solemnialment amb aquella gran menjada. No cal dir que, mentres engaldiren, varen tindre música sorollosa.

Descriure lo festí, les dites de Cagueme, les sentències de Bufanúvols i els parlaments de tots, seria qüestió d'allargar l'enrevessada història aquesta fins los termes del cansament. Va dir Tragapinyols:

TRAGAPINYOLS

Allò que es consumix ací sols ho sap qui ho ha de pagar. Jo tinc la pell estirosa quan no sóc encara a mitjan convit, estic assegut catorze pams apartat de les baranes de la taula, i encara vaig fent-me arrere. ¡Si m’hauré d’unflar!

NARRADORA

En fi, que lo sol era ja amagat, i la lluna mostrava tot lo redolí ben aflamat, com una llanterna platejada que il·luminava la senda per on havien de caminar los nostres cavallers. Llavors, després dels abraços, encaixades de mans i uns altres senyals propis dels carinyosos comiats, tots los cortesans, amb els capells i barrets per l'aire, vitolaren els conqueridors de les Illes Columbretes.

TOTS

¡Visca la gloriosa orde de Sant Cristòfol! ¡Visca! ¡Visca!

NARRADORA

Els gegants s'allunyaren, s'allunyaren... fins que es perderen les darreres notes als oïts alelats i entabuixats de tota la cort del rei Barbut. Era aquell el bell paratge de la Font de la Reina que hi havia davall del tossal de les Serretes, en la ferèstega i delitosa planúria on són parides les aigües abundoses per innumerables fonts; algunes són caldes, per això es coneixen per Fonts Calentes; i, després d'ajuntar-se, formen gran badina, vorejada de bellíssims i frondosos arbres.

Les aigües eren menades a la mar pels irregulars i alterosos màrgens d'una sèquia, que més semblava canalàs, per ampla i per recta, i també vorejades de verdíssims arbres; aquesta sèquia, en travessar aquella planícia erma, sols guarnida de joncs i de senills, marcava una ratlla de relleu hermosíssim i lluent aspecte. En aquell lloc de delictícia extrema i de ventijolets suaus, es va aturar la colla, acompanyats del variat i harmoniós cant dels pardalets, i Tombatossals va dir:

TOMBATOSSALS

Ací plantarà tenda tota la companyia, i establirem el calafat de la flota que ha de subjugar el reialme del Rei Barbut la mai no provada faronia dels feréstecs habitants d'aquestes illes, que els falaguers ulls de la graciosa infanta atalaien des de la finestra de la seua cambra, quan les mira amb desitjos de conquesta.

NARRADORA

Arrancapins no parava d'arrancar oliveres, cireres, pereres i uns altres arbres, i de carrejar-los amb els seus sofrits lloms. Mentrestant, la resta de la colla els serrava, acompanyada de gent aplegadissa, que havien acudit al fort ressò del caragol de Bufanúvols, en la seua crida per aquelles contornades. Tots treballaven amb tal ardiment, amb tan gran afissament, que bé que semblaven calafatins, hòmens molt entesos en tals indústries de les barques.                                                                    

Tombatossals, amb una aixada grandíssima, d'un sol colp llescava tot allò que volia; Bufanúvols, d'un bufit clavava catorze dotzenes de claus; Cagueme escalfava cola i bastia cordes palomeres, per traure embarcacions a la mar; i Tragapinyols, ficava a panxades dins de la gran bassa tota nau que ja era llesta. Tot feia augurar que allò anava més de pressa que no es volia. Sense plànols, ni dibuixos, està ben clar que cada vaixell havia d'eixir d'una manera i forma; n’hi havia que semblava una pastera, un altre una gran caixa; i no en varen mancar alguns que, més que naus, semblaven taüts de gran luxe. Però allò ni els va esglaiar, ni els va fer aturar-se en el camí mamprés.

TOMBATOSSALS

No deixarem de guarnir les naus, d’envelar-les i d’avituallar-les per a la mampresa, com si tot just foren los mateixets navilis que solcaren les mars, cercant ansiosos la cobejada «tarongeta d'or» de la llegenda pagana. Per una xamba, ens n’ha eixit una que sembla un bergantí; aquesta serà proclamada Capitana, i en ella navegarà el vostre el flamant almirall, Tombatossals, i portarà en el cormull del pal el gonfanó gloriós de Sant Cristòfol. De l'avituallament, que s’encarregue Cagueme:

CAGUEME

No deixaré de posar, en les escotilles, bones gerres de frito de tota classe, llegums, dàtils, ous, creïlles, moltes pasterades de pa de blat de moro, mostatxons, magdalenetes i ensaïmades de flaire exquisida; ¡ah! i el llibrell, per si s'ha de fer algun bescuit a qui es marege pel camí.

NARRADORA

Cagueme ja va tindre bona memòria per a no deixar-se les municions, i en va omplir dues naus de llosmos de riu, grava grosseta i cinquanta-set cafissos d'ametlles de Reus, per tal d'alimentar la catapulta de Tragapinyols. No era qüestió de fer curt. Tot estava enllestit, i així li ho va trametre a l'almirall, amb gran satisfacció. I, quan va arribar lo grandiós dia, el galifant Tombatossals va dir:

TOMBATOSSALS

Au, Bufanúvols, ha arribat lo grandiós dia que els desitjos de la infanta començaran a complir-se. Vés a la cort del rei Barbut i dis-los que siguen servits de vindre a presenciar la partida.

NARRADORA

I, certament, no hi va mancar ningú, d'aquella cort tan agraïda. El senyor rei Barbut va fer un esforç i, cavalcant una muleta vella i prou mansa, va arribar a aquell paratge, seguit de tota la cort.  I tots es van quedar admirats per igual de la faena feta com del formosíssim paisatge.

Hi havia dins la bassa, i a la revolta, catorze naus, amb bons velams fets dels llançols de l'aixovar de la Infanta. La Capitana portava cisellat en la proa, amb lletres grans, el nom venturós de Sant Cristòfol.

La cort, des de dalt d'un cadafal, contemplava amb gran goig el miracle, el que quasi no creia. El rei Barbut, amb veu forta i resolta, va preguntar a Tombatossals:

REI BARBUT

¿Quan us fareu a la mar?

TOMBATOSSALS

Senyor, quan així ho disponga la vostra reial voluntat.

REI BARBUT

Mampreneu benaurats la conquesta! Beneït siga el vostre viatge, i que Déu i el vostre sant patró us guien, almirall valent! Que els llibres d’història s'òmpliguen dels teus fets heròics, fins los marges de les pàgines!

NARRADORA

I, abraçant el primer almirall del món, en nom de tots, va donar l'ordre de partida. Quins moments més solemnes! Com bategaven els cors, i com corrien les mirades cap a Tombatossals! Volem pintar fidelment aquells moments quan, deslligades les naus dels arbres vorans, on eren amarrades, enfilaren el gran canal de la sèquia Mare, fins a posar-se tota aquella balumba de pasteres en renglera. Va dir Tombatossals:

TOMBATOSSALS

Tot l'estol de la mar és preparat. Tots estan al lloc que els pertoca. Bufanúvols, quan no tocarà el caragol, inflarà les veles que, enlairades, empenyeran les embarcacions amb suau esvarar per aquelles aigües, transparents com un mirall. Jo, abillat amb les millor pells de les feres per ell caçades, i portant ampla llista de bandolera, on seran penjades moltes fones, estic majestuós i estàtic sobre coberta, amb el capell enlairat, saludant tota la cort. No és cert, Cagueme?

CAGUEME

De damunt dels arbres es despentolen de voltejar les batzoles que uns xiquets mouen sense parar. De totes les naus retrona a l'aire lo ressò de caragols, nacres i trompes. La marineria vitola gojosa.

Les pasteres cruixen pel pes. Lo brogit de la tramuntana de Bufanúvols, el cant de les granotes i els esgarrifadors sorolls de les matraques, que tot mariner fa retronar, donen a aquests moments tal solemnitat i grandesa que bé mereixen un altre cronista, com els del Casal d'Aragó.

NARRADORA

Ja retornada la Cort al seu palau, les naus, en seguiment de la glòria, es llançaren escampades a la mar, baix la santa protecció de sant Cristòfol. I Tombatossals va dir:

TOMBATOSSALS

Anem amb fe i amb voluntat de ferro, i esperem conquerir les illes daurades i guanyar uns llorers que immortalitzarà la història als segles esdevenidors.