Lo convit del rei i l'adelerada infanta (primera part)

CAPÍTOL CINC

LO CONVIT DEL REI I L’ADELERADA INFANTA 

(PRIMERA PART)

NARRADORA

No eren passats molts dies de la gloriosa feta, en la qual va ser admesa la derrota a tres veus per lo fantasiós Garxolí i aliats. I això gràcies a les fortes, xiuladisses i brusentes arruixades del panxut Tragapinyols, l’heroi de la batalla del castell de Montornés. Lo rei Barbut va trametre una lletra al nostre galifant:

REI BARBUT

Volent agrair de prop i en afectuosa forma tan singularíssima lluita, us tramet lletra de prec o cortesania, perquè dugues la colla cap al nostre tossal, per a retre l’homenatge degut a aquesta gran mampresa i valentia.

NARRADORA

Desplegada la lletra, que anava encabida en una pell de senglar i amb segell penjant, i llegida per lo sabut Bufanúvols, va ser escoltada per tot en silenci i devoció. I Tombatossals va dir:

TOMBATOSSALS

Abilleu-vos amb los millors guarniments i drapets de la caixeta, per si lo rei és servit de rebre’ns en cort i convidar-nos a topadeta, a menjar compartit.

NARRADORA

Va dir Cagueme:

CAGUEME

Senyor amo, em tem que així finarà la invitació reial, ja que sé per la punta dels dits l’esplendidesa, liberalitat, munificència i lo costum a convidar del senyor rei Barbut.

NARRADORA

Tots gaudiren moltíssim en escoltar lo manament del caporal; així que elegants, posats de pontifical, com sol dir-se, mamprengueren la caminada per sendes i dreceres. Portaven del cabeçó dues atzembles amb los albardons farcits de llances, cuirasses, fones i fletxes. Raonava Tombatossals:

TOMBATOSSALS

Amics: els trofeus agafats als facilitaris dels enemics, en lo fort de la trifulca, els duem per a fer ofrena a la sereníssima infanta de dolç mirar, melosa parla i carn nacarada i suavíssima.

NARRADORA

No cal dir que la cort sencera estava preparada; trompetes i timbals, a puntes penes van veure una polseguera en la llunyania, van començar a fer soroll, a retronar la marxa del rei Barbut.

Alhora que va sonar la marxa del rei Barbut, els eixiren al davant missatgers a cavall, amb les llances de punta a terra, i altres amb banderoles, que els oferien espalmadors. Va dir Cagueme:

CAGUEME

Ja veig que els esforçats cavallers de sant Cristòfol podrem  presentar-nos, vistosos i lluents, a la reial presència.

NARRADORA

Arribaren a presència del rei que, rodejat dels fills, la infanta i la cort tota, mostrava la gran satisfacció de vore’ls i de poder-los abraçar; lo rei Barbut, sanglotant d’emoció, no deixava ni un moment d’abraçar Tombatossals que, agenollat i lo capell rander a terra, estava sublim per lo humil i servicial. Va dir el rei Barbut:

REI BARBUT

Alçat, magnífic home, puntós cavaller; benaurada siga l’hora en què Tossal Gros i Penyeta Roja t’infantaren; deixa’m que t’abrace, estrenu capità d’aquesta gloriosa colla, entremetent caporal; vine al meu costat i que la teua mà siga besada per tota la meua cort; que açò siga la confirmació de la nostra eternal aliança, perquè el teu braç i el teu esperit siguen sempre los ferms i gloriosos mantenidors de l’esdevenidor regne meu.

TOMBATOSSALS

Senyor, rei meu i d’aquest regne; sapigueu que l’audaç colla no té més brúixola, i que sols és guiada per lo fermíssim desig que la vostra vellúria puga vore eixamplat i florit aquest terme esquifinyat. I prec a Déu perquè aplegue lo dia, i prompte puguem davallar d’ací del tossal, i anar a poblar la plana que teniu davant, i sotmetre al vostre reial poder tots aqueixos senyors que no en saben ni palota de cavalleria, ni de grandesa...

NARRADORA

Cagueme, enardit per lo parlament del caporal, va clamar:

CAGUEME

...Perquè, de saber de cavalleria, mai volguessen que allò que Déu va assenyalar com a regne fos un abeller de ducats, senyorius i baronies, que no hi ha qui ho entenga. ¡Visca la unitat del regne del beneït rei Barbut!

NARRADORA

I tota la cort, tirant los barrets i capells a l’aire, va retrucar:

TOTS

¡Visca!

NARRADORA

Ja en franca efusió, van mostrar la tendresa i agraïment d’aquells cors pels aiguosos ulls. Lo rei va manar silenci, perquè Tombatossals continuara lo vell i patriòtic parlament; perquè aquells mots, aquelles paraules, eren dignes de recordança, per lo ben lligades i plenes de saviesa.

TOMBATOSSALS

Senyor, jo us deia que sóc vostre, que no em pararé en barres, per res ni per ningú, fins que les fites i terres del regne per mi somniades estiguen cobertes de fidels vassalls, pagats de la vostra sobirania. Sapigueu tot lo que segueix...

NARRADORA

I Tombatossals, majestuosament plantat, ofrenava a aquella cort termes i vassalls, amb la mateixa senzillesa que si ofrenara cacaus i tramussos als amics.

TOMBATOSSALS

Sapigueu que l’orgullós i superbiós senyor comanador de Fadrell, que es tenia per més valent que lo cavaller Cataquefaràs, ha enviat present de bresca i gínjols en senyal de submissió; lo despernegat i sec baró d’Almalafa ha dit que tot menys tindre Tragapinyols d’espatlles; el duc de Vilamargo, emparentat amb el baró del pla de les Vaques no vol raons amb Bufanúvols, ni vol ser enfarinat; lo senyor de Taxida ha enviat lletra de prec, oferint vassallatge; el llarguerut comte del Censal i uns altres cavallers, senyor rei, tots, tots han jurat submissió i acatament a la vostra persona.

CAGUEME

Senyor rei Barbut: Bé es pot vore i comprendre que cap dels nobles no vol repetir el fet de Garxolí del Senillar, tots vindran a besar-vos els peus i retre-vos pleitesia. Així és que jo us prec que tingueu per a ells paraules de rei generós, que us porteu com qui sou.

NARRADORA

Va dir lo gran rei Barbut:

REI BARBUT

Jo els rebré amb los braços oberts. Tindran estatge en el meu palau, lloc en la meua taula; i ja que tots volen vindre en ma ajuda i ser consellers meus, jo els donaré els drets que els hi pertoquen.

NARRADORA

D’aquesta traça discorria lo parlament, quan l’adorable infanta va demanar llicència a son pare i senyor per dir unes paraules.

REI BARBUT

Filla meua: ¿No saps que les teues refilades i agradoses paraules mai no han de ser retingudes per la cortesia? Digues tot el que vulgues, filla del meu cor.

INFANTA

Senyor pare, germans volguts, cortesans estimats, valent Tombatossals i estrenus cavallers de Sant Cristòfol; no seria ben acabat lo vostre esforç, ambiciós Tombatossals, si aquell estol d’illes que s’albiren allà lluny, on l’atzur del cel i la blavor de les aigües remoroses es confonen, no fos senyorejat i afegit al reialme d’aquesta sobirana cort. Diuen que les habiten homes farons, feres salvatges d’empenta ardorosa i de coratge extremat. ¡Vós, caporal arriscat; vós, gran homenàs que tot ho domina i arrabassa; vós que xafada li teniu la guitarra al poderós cavaller Partinoples! ¿Seríeu tan determinat que per la tal mampresa us decidíreu?

NARRADORA

Tots els ulls estaven posats en la majestuosa figura del galifant. Aquest, posat el seu mirar en la bellíssima fesomia de la senyora infanta, va dir solemnial, magnífic, arrogant i decidit, amb el braç estés cap a la mar, cap a aquelles illes que s'albiraven en l'horitzó:

TOMBATOSSALS

Senyora Infanta, ni la por als elements ni la ferotgia d'aqueixos hòmens de les illes, ni res que ni de lluny ni de prop parega, seran prou per a detindre que la vostra voluntat siga satisfeta, fil per randa, punt per agulla.

NARRADORA

I, adreçant-se als seus companys, els va demanar parer sobre tal propòsit:

TOMBATOSSALS

¿Què, serem dignes dels compliments de la gentilíssima infanta? ¿Serem dignes de la fama que els seus graciosos llavis pregonen per totes bandes? ¿Aconseguirem el seu magnífic i enraonat desig, amb el coratge de cavallers d'una peça, en servei d'una dama?

NARRADORA

Va sortir Bufanúvols:

BUFANÚVOLS

De mi sé dir que ja faig vots que duré de les orelles un pom de tios d'eixos a la meua senyora infanta.

NARRADORA

Arrancapins va dir:

ARRANCAPINS

I afegiré jo que no eixirà lo sol demà, que no tinga ja a la vora de la mar els millors pins, i les millors pereres, per fer les naus conqueridores.

NARRADORA

I el panxut i rabassut de Tragapinyols va escolar:

TRAGAPINYOLS

I jo us dic que sabran la brusentor i els xiulits de les meues pinyolades. I que, si cal, a manca de fruita, tragaré ametlles de Reus, que tenen bona punta.

CAGUEME

Senyora Infanta, Cagueme, per terra, gran home i molt valent, perquè sempre hi ha algun recer per a amagar-te; però per l'aigua.... no sé jo..., no sé jo.....

NARRADORA

El caporal el va interrompre, llançant-li una mirada d'aquelles que travessen un barandat:

TOMBATOSSALS

¡Cagueme, Cagueme! ¡Ja fas aigua abans d'hora, i això és una bajania!

NARRADORA

Llavors, aquest va rematar, alçant el cap amb resolució, com un pollastre tomater, tot ingenuïtat:

CAGUEME

Per l'aigua, Senyora, Cagueme farà allò que podrà, no sereu descontenta...

NARRADORA

I el Rei Barbut, botillejant d'emoció, va dir:

REI BARBUT

 ¡Visquen los conqueridors de les Illes Columbretes!

TOTS

¡Visca! ¡Visca! ¡Visca!