Proemi

TOMBATOSSALS

Proemi

A la bona memòria de Ricard Carreras i Balado, guia i mestre meu doctíssim

Per igual interessants a grans i menuts seran aquestes contalles. Són recordances, enyoraments de la infantesa... Bells romanços dits amb melosa veu de carinyós parlar, relats fantàstics oïts a l’ensems que a força d’engronsons se’ns volia dormir... Els que també hui conte jo als meus fillets, si no igual per l’estil, afegint, exagerant, ¡que a tant es presta la contalla!

En tots los temps, races i imperis, des que lo món és món, brollaren del sentiment i la fantasia dels hòmens, fantàstics personatges, representacions de tot lo que a l’home preocupa i assombra, i el mou a supondre encarnacions de pur simbolisme a les quals penjar tota acció meravellosa.

Així també lo nostre poble té les seues descomunals criatures que ningú ha vist, però de les quals ha sentit dir, i no sap de son principi perquè les ha trobat a puntes penes lo coneixement ha brollat en l’ànima: ¡en lo bres! ¡en los braços de la mare!

Personatges fantàstics que el poble, agafant-los pel seu compte, estira i allarga, i els empeny i tramet, i els porta d’ací cap allà, bellugant-los com a cubilets, però romanent sempre de cadascun d’ells la seua privativa essència, el seu veritable simbolisme.

Tombatossals. Arrancapins, com si diguérem la força, l’ardidesa, el poderiu! Cagueme, l’apocat voluntariós que fa lo que pot! Milhòmens, el baladró de pocs poders, forro de coratge de què a tothora alardeja, temoruc com ell a soles. Bufanúvols, el que tot ho sap i res entén, que pronostica i mai encerta. Carracuca, el que sempre està torbat i es perd a tothora, i fracassa en tot, i té eixida de cavall desbarrat i paró de burra coixa. Governasetcases, que en tot es fica i tot ho vol apanyar, sense vore que lo seu camina desarreglat: és el manegueta. L’Agüelo Maces, el vell de mal geni a qui los xiquets envien a picar salses, perquè ja per a una altra cosa no aprofita. Nas de Rei, el nassut a qui tot lo món penja el cresol dels fets, quan no sap a qui penjar-lo o no vol assenyalar-lo clarament. Qui ha segut? Nas de Rei.

Personatges de la meua enyor, les vostres delitoses llegendes, les tan extremades gestes temeràries i determinades mampreses de pinars arrancats a estirons, de soca i arraïl; de muntanyes trasplantades, de campanars desfets a puny sec, trens parats amb l’esquena, batalles guanyades contra deu mil, furioses tempestes així fetes com desfetes, i barbaritats a manta... Veniu a la memòria meua, que vull retraure-vos, portant al paper los vostres noms i esbalaïdes fetes de singularitat tan extremada, riallera i divertida!

Gavell destarifat de mentides, garba de deslligos, muntonada de despropòsits! Permés li siga a la imaginació meua córrer desbocada, i a riure i entreteniment es prenga lo que ací isca, perquè no és un altre lo meu objecte. Quin sarpalló, quin grapat d’anys no ens llevarem de damunt per uns moments!

I ara, prou de romanços, i anem a Tombatossals.