Claus del capítol 1: «Naixement de Tombatossals»
És l’escriptor castellonenc Josep Pascual i Tirado, conegut
amb el sobrenom del llaurador lletraferit,
l’únic «creador» de tot aquesta mitificació literària sobre l’origen de
Castelló, que és la novel·la
Tombatossals? La
qüestió va ser tracta en un excel·lent estudi introductori del professor Lluís
Meseguer per a l’edició de l’obra, l’any 1988. De fet és el mateix Josep
Pascual Tirado qui intenta influir en els lectors quan posa el subtítol de
«Contalles de la terra» al seu llibre, és a dir contalles de tradició popular, «ja
que és obvi que l’autor coneixia perfectament el caràcter original de les
històries del seu Tombatossals», com
diu Lluís Meseguer.
Com se’ns relata l’origen de Tombatossals? L’enamorament
entre muntanyes, que seran els seus pares, ha de comptar amb les efusions de
les aromes de les plantes silvestres, «aromes d’espígol i timonets, de poliol i
murta» de Tossal Gros i «oloroses alenades de saboritja i romer, malves i te»
de Penyeta Roja. Tossal Gros es perllonga a través de la seua ombra per poder
abraçar i després unir-se a Penyeta Roja, per engendrar Tombatossals.
El pare del gegant demana ajut a Bufanúvols per fer com un
aplec de nuvolades, que puguen ablanir les entranyes de Penyeta Roja. Serà,
doncs, una pluja de les de bots i barrals i una cadena de llamps els elements que
esgallaran la dura superfície de Penyeta Roja.
Escriu Josep Pascual Tirado que «aquest llescó, aquesta
esgalladura forçada va donar nom i origen a una llegenda». Fa referència a la
mateixa llegenda del part de Penyeta Roja i del naixement de Tombatossals que
l’autor ens acaba de contar. És a dir a una llegenda creada pel mateix Josep
Pascual Tirado.
Per tant, encara que el món dels relats al voltant dels
gegants té una àmplia dimensió universal, Josep Pascual Tirado ens presenta una
versió mítica adaptada a la realitat castellonenca.
Tombatossals és fill de Tossal Gros I Penyeta Roja, amb una
mida de 153 pams d’alçària i 49 pams d’amplada d’esquena. Del dit menovell o
corronxet, perdut en una baralla de gegants, se’n va fer el brancal de l’església
de Sant Nicolau, al carrer d’Amunt de Castelló, únic topònim urbà de tota
l’obra. I encara se’ns relata que de les estelles del dit isqueren dues
dotzenes de guarda-rodes. Tombatossals és un home gegant de pedra, un fill de
la muntanya, dit en un sentit físic, com bé ha estat representat en l’estàtua creada
per l’escultor Melcior Zapata (en la imatge), a l’avinguda del Lledó de la capital de la Plana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada