Translate

divendres, 25 d’octubre del 2013

Tombatossals a la cort del rei Barbut (segona part)






CAPÍTOL DOS
TOMBATOSALS A LA CORT DEL REI BARBUT
(SEGONA PART)

NARRADORA
Arribats que foren al castell del rei Barbut, donà Tombatossals l’ordre a Bufanúvols que ho advertira. Aquest, arrimant la boca al mateix forat del pany, tan fort va pegar lo bufit que de dins van respondre a esternuts.                                                  

TOMBATOSSALS
¿Què has fet? ¡Me’ls has constipat!

BUFANÚVOLS
No puc evitar-ho, quan bufe perd l’esme.

NARRADORA
Les ventalles del portaló s’obriren, i los nostres descomunals amics hi varen preguntar, planerament, al guaita que davant tenien.

TOMBATOSSALS
¿És ací lo palau d’un rei vestit de burell, la capa brodada i lo semblant molt vell, anomenat lo rei Barbut?

GUAITA
Servits siau de passar avant, puix la vostra continença i los termes tan fins de la vostra parla no desmenteixen que sou aquells que esperem.

NARRADORA
Llavors, va dir Cagueme.

CAGUEME
Aquest àulic, lo cortesà, serà qui va escriure la carta.

NARRADORA
Acurrucant-se tot lo més que va poder, Tombatossals hi va passar lo primer, per lo gran portaló del tancat, seguit dels seus companys.  Allí, enmig del jardí, estava sentat, en grandíssima cadira, dalt d’un cadafal, lo senyor rei, rodejat dels fills, los ministres i lo més lluït de la cort. Al vore’ls, va allargar los braços en senyal de plaer i benvolença.

REI BARBUT
Sigueu ben aplegats a la cort del rei Barbut, vosaltres, los esforçats barons; i, al capdamunt de tots, vós, determinat capitost, forçut sens parió. Jo us sé dir que la vostra anomenada es va trametre fins ací; i, si aprofiteu per aconsellar amb saviesa i seny, com per a trencar closques i afonar muntanyes... benaurada hora aquesta en què us veiem. Sigueu plaents d’alçar-vos. I, ara, parleu vós, Tombatossals, i digueu-me tots lo vostre sentir.

TOMBATOSSALS
Senyor rei Barbut, maneu-nos allò que vulgueu, que vos hem de servir de coroneta. Els meus punys són vostres.

NARRADORA
I Tombatossals, pegant-li de revés a una pilastra, la va somoure a dos pams del seu lloc.

ARRANCAPINS
Jo sóc Arrancapins. Per grossa que una soca parega, per a mi, senyor, és com senzilla botxa. ¡Mireu!

NARRADORA
I, estirant d’una prunera que allí creixia, li la va presentar al rei, agafada, dient-li:

ARRANCAPINS
¿On voleu que la trasplante?

BUFANÚVOLS
Sóc Bufanúvols. Quan tinga basca, és a dir angúnia, avise’m!

CAGUEME
Senyor rei, jo estic ací, tiroriro-tirorí...
Jo sóc Cagueme, faig lo que puc.

BUFANÚVOLS
Senyor, sóc Bufanúvols, permeta la vostra reialesa que preguntem per la senyora infanta de la cabellera apanollada, la vostra trempada i suau filla, que la coneixem perquè fa volar catxerulos.

REI BARBUT
La infanta es troba en la cambra, enllestint una carta d’amor per a lo príncep Garxolí del Senillar, de qui és l’amada.

TOMBATOSSALS
Permeta, rei Barbut, que la cridem amb la cançó dolça que es diu a la nostra terra.

REI BARBUT
Tombatossals, cap de colla!, això mai ha estat més a punt.

TOMBATOSSALS
¡A la una, a les dos i a les tres!

ARRANCAPINS
Dalt d’un pi,
hi ha un molí
que replica el tamborí.
Va a la una,
va a les dos,
va a les tres,
va a les nou.
Herba seca
per al bou.
El bou i la vaca
rosseguen l’estaca,
i el pare vicari
s’ha comprat
un reliquiari.
De que sí,
de que no,
de Vicent
del guitarró.
Vicent, Vicent,
els bous se’n van
a la font de Periquet. 
Matarem un pardalet,
si és de or, o si és d’argent.
Que isca la infanta de repent

INFANTA
Pesadeta és aquesta crida... Ai! ¿qui és aquesta gent?

NARRADORA
La infanta, esparverada, esbufegant sufocada al trobar-se tan estrany personatge a la porta de la seua cambra, se li va fer un nuc a la gola i va intentar revacular.

TOMBATOSSALS
No feu tal cosa, infanta esclatant, efusiva, garladora i enamorada del príncep Garxolí del Senillar. Que si la meua presència us mou a esglai i escarot, tingueu per entés que ni sóc pollós, ni mancat de paraula, i obre palesament, clarament. Així és que esbargiu la por i atanseu-vos al vostre humil serf Tombatossals.

 INFANTA
La veritat és que la vostra fatxeta de galifant és per a llevar lo sanglot al més puntat. Vestiu jopetí de pells d’óssos, faixa roja d’estamenya, samarra de pells de llebres amb botons de telles de riu, pells de llop a les cames i sabatots de suro d’Eslida, i en la mà, un gran capell cendrós de cuiro d’elefant, doblada l’amplíssima ala de davant per una flor de carabassera, subjecta amb un fiblall, i engarlandat entorn per una llista, que, amb lletres brodades diu: Bon pit, bon cànem. ¡Com no m’havia d’esglaiar enfront d’aquest desficaci! ¡Però, com sou d’arrogant en lo dir i comportar-vos!

REI BARBUT
No temeu filleta, que Tombatossals porta tanta pell perquè la seua se la deixa en los treballs desaforats que mamprén.

NARRADORA
La infanta anava arrimant-se, mirant de reüll, i no va tardar a assossegar-se, després que va comprendre amb qui es jugava els diners.
No deixem de dir que, si foren rebuts a cel obert i no en la cambra reial, va ser perquè lo rei Barbut va tindre por que Tombatossals li somoguera d’una cabotada tots los revoltons del palau.
Mostrant-se complit i pagat lo rei, la infanta assossegada, encantats los fills, ufanats Tombatossals i la colla, ministres i presents esbalaïts... va ser quan lo gran rei Barbut, dirigint-se a tots los forans, que romanien capell en mà i drets com estaquirots, va soltar-los paraules d’aquest caient:

REI BARBUT
Salut per a tots, i Déu ens la guarde.
És desig meu, com dels meus fills, que lo terme que davant teniu, com sapieu i pugueu, el feu tornar formós i exuberant; vull que los fruits i les flors es crien abondo, que l’arbreda parega sembrada a solc; que siga profitós lo treball; que les grans i les petites feres fugen a altres terres, que les serps desapareguen... Vull que cerqueu aigua on n’hi haja, i que aquesta malea mai la veja la meua vista...

TOMBATOSSALS
Senyor Rei Barbut, sobren raons; perdoneu si us passe al davant, però ja sé lo que vós voleu, i dic que tot i més es farà. ¡Sí, es farà! ¡No calia més!

NARRADORA
I, girant-se cap al terme, com un il·luminat seguia dient:

TOMBATOSSALS
Aquest aliàs grandíssim es tornarà horta rica i esplèndida...

NARRADORA
Va dir Cagueme, interrompent:

CAGUEME
Senyor rei Barbut, lo que vós voleu és que arrabassen i tiren fora margallons, perquè es veu que esteu asseciats de filloles i cabota; Ara voleu albercocs i tarongetes...

NARRADOR
Va dir Bufanúvols:

BUFANÚVOLS
I voleu, senyor rei, bona verdura; però permeteu que los palmitos, les fulles de la margallonera, no els arrabassen tots,... que en queden per a graneres.

NARRADORA
Tombatossals, escamat dels pocavergonyes dels seus companys, els va replicar:

TOMBATOSSALS
¿No sé jo què m’he de fer, descastats, imprudents?

NARRADORA
I molt cerimoniós, traçut o solemníssim, va seguir lo ben tallat parlament amb aquestes paraules:

TOMBATOSSALS
El vostre terme serà l’enveja de tots; cap no serà millor, ni més bonico.                                                                             
 NARRADORA
De sobte es va oir un fortíssim tro. Una remor llunyana anava acostant-se. I va dir Cagueme, mirant poregós el galifant.

CAGUEME
No s’esglaien les vostres majestats, que són los nostres cavalls que s’encabriten.

NARRADORA
La bonica i jove infanta estava embadalida i desitjosa de dir alguna paraula, però Tombatossals, que ho va guipar, dirigint a ella, va dir lo parlament:

TOMBATOSSALS
Aplega a mi l’extremíssima curiositat vostra de saber els meus propòsits; i no puc menys de contar-vos-els fil per randa, punt per agulla. Mireu! Arrancapins, el forçut, queda encarregat d’arrancar de soca-rel tot arbre de poc profit. Cagueme, amb un menat flamerós d’encenalls, prendrà foc a brosses i malees... i fugiran les serps, i los llops udolaran espantats, se sentirà olor a socarrim, lo celatge s’entenebrirà de fumaguera.
I, quan tot s’aclarisca, el vostre humil Tombatossals serà el de sempre: l’afanós, l’esforçat, l’abrivat, que no assossegarà fins que no tinga remogut tot lo terrer, les roques panxa al sol, els clots oberts, acordellades les sèquies per on correrà l’aigua d’aquell riu que a perdre’s va a la mar; jo faré tòrcer la seguida del riu, duré envers ací les aigües, i seran regades totes les terres, empapades les llavors i els esplets de collites i arbredes noves; jo faré que els escorrims d’aigua transformen la vora de la mar en grandàs estany, on niuen pintats ocells i bells pardalots, per a ornament i cacera de tots... ¡Ja voreu!...¡Ja voreu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada