CAPÍTOL DOS
TOMBATOSALS A LA CORT DEL REI BARBUT
PRIMERA PART
NARRADORA
Haveu de saber que temps corrien en
què los reis campaven tan espessos que pareixien sembrats a eixam per tot lo
món. Hi havia un amb barbes crescudes fins als genolls, bigot d’arquillo, nas
de picola i celles d’emparrat; el seu aspecte induïa a engany, perquè, encara
que semblava eixut i brumidor, mai no es comportava com a bròfec, ni esguitós;
ben al contrari, era carinyós i dels de mànega ampla i mans foradades.
Lo seu palau cormejava un tossalet,
des d’on podia contemplar tot lo seu regne: una rodalada de planícia que
rodejava la mar i les muntanyes. Deia el rei Barbut:
REI BARBUT
Visc ací en un clot de vegetació
extremada, però tot abandonat, tot: secallosos pinars, palmeres desllenguides,
retorçudes oliveres, garroferes esmortides; d’argelagues, fenassos i piteres,
no cal parlar-ne... Molt a propòsit per a fer la gran preada dels gavelladors...
i no res més. ¡De raboses i llops un estol, i serps, ni que foren cabirons!
NARRADORA
Aquest rei tenia dos fills i una
infantona; la muller va perperir d’un enfit de codonyat. ¡Era vidu, lo pobre
rei barbut! Un dia va cridar els seus fills i els digué amb veu emocionada:
REI BARBUT
Mireu, fills meus, los anys no
passen debades, em fluixegen les cames, a cada punt m’entabuixe, i aquest braç
de ferro, que abans esquallava l’enemic, fent-li cantar borrega, és a dir que
admetia la derrota, hui ni tan sols com llanderol l’estime!
Vull dir-vos ara que en veritat
desitge descarregar en vosaltres lo pes del govern del regne. Així, partim-lo,
i tirareu palletes. Després, Tahor i Casse, fills meus, que cadascú millore la
seua part; milloreu-la, que ja és vergonya que es queden endarrerides aquestes
terres, i sols dàtils de gos i malea hàgem de recollir. Deixeu el pare tranquil·let
i ben alimentat... ¿Què, Tahor, tireu palletes?
TAHOR
Senyor pare. ¿No seria millor traure
la sort a lletugueta d’encisam, oli, vinagre i sal?
CASSE
¿Per què no a confits rogets dins
d’un baület?
REI BARBUT
Tahor, Casse, res d’embolics; a
palletes, a palletes, perquè em dóna la reial gana.
NARRADORA
I ajocant-se per agarrar unes llenquetes
de fenàs, les va amagar dins lo puny, mostrant tan sols les puntes, i els va
dir:
REI BARBUT
La més llarga serà lo rodal de cap a
la mar, la curta, lo de la muntanya. Tria tu, Tahor, que per ser el major et
pertoca el primer lloc.
NARRADORA
I tiraren palletes, i lo rei,
dirigint-se a sa filla la infanta, i abraçant-la carinyós, li deia amb veu
melosa:
REI BARBUT
Per a tu guarde un príncep amic, un
jovencell esforçat, de gran continença, arrogant... Tu seràs regina; i quan ho
sigues et donarà lo rei Barbut, ton pare, los millors consells de la seua
experiència.
NARRADORA
Los fills del rei pensaren, i
pensaren bé, en creure el pare en lo de millorar lo regne. I, com fins allí hi
havia arribat l’anomenada d’aquell que, de dues samugades abatollava tot lo que
venia al davant, esfondrant tossals i esplatxant muntanyes, i que no es parava
en barres per a tòrcer la conca d’un riu, o capgirar de dalt a baix catorze
capes de terrer, és a dir l’anomenada del mai prou alabat Tombatossals i de la
seua conlloga.
Va ser per això que los fills del
rei Barbut li feren posar a son pare una lletra de convit; que a falta de
paper, i per a fer-la proporcionada al gran gegant Tombatossals, va ser escrita
en taulellets escaldats i conduïda amb xàvegues de malles grosses per un
ase. La va rebre lo galifant amb gran goig i soroll. I ple de desficis i corruixes,
Tombatossals va fer de repent la crida dient:
TOMBATOSSALS
¡Mireu, mireu la lletra de convit
que lo rei Barbut ens tramet! ¡I porta lo reial segell! Anem a vore lo que diu.
Tu, Cagueme, lletrat, veges lo que aquests taulells diuen; perquè com saps jo
en llegimenta no estic tret... I tin en compte al girar els fulls que no te’n
caiga cap als peus.
NARRADORA
I Cagueme, calant-se les ulleres, va
llegir:
CAGUEME
Al molt estrenu entremetent i magnífic
cavalleràs Tombatossals. La majestat d’un rei endreça los seus precs perquè servit
sia d’esdevindre la seua senyoria a aquesta cort, on hi ha mampreses que pendre
encomanades a hòmens canuts i de paratge, i briosos galifants, i com a tots Vós
supereu, amb vivíssim desig vos reclamem Nós. Signat: Lo rei Barbut.
Nota
bene: No vos deixeu els companys
magnífics de la colla, els Arrancapins, Cagueme i Bufanúvols, que menester hi
haurem dels seus serveis.
TOMBATOSSALS
¿Eh? ¿Què t’ha paregut, Cagueme, la
carteta?
CAGUEME
Que si aplega a ser més llarga, lo rei
Barbut hauria necessitat tota la fornada de taulellets.
BUFANÚVOLS
¿Això quina llengua és?
CAGUEME
Valencià i del bo, del que es guarda
en conserva com les llonganisses del frito
per a dia de batuda.
NARRADORA
Tombatossals va dir:
TOMBATOSSALS
Al rei Barbut, alguna ceba li courà,
alguna tecla se li somou quan ens crida... Bé, siga lo que siga, jo us dic que
allà hi som. ¿Us esglaieu?
BUFANÚVOLS
Més calguera. ¿Què havem d’estar
esglaiats?
TOMBATOSSALS
Puix bé; no romprà el dia sense que
deixem d’estar llevats, i llavats i amanits... Tu, Bufanúvols, porta’ns en lo
que vulgues; Cagueme, tu amanix la menjussa; i tu, Arrancapins, unta’t d’oli
les juntes dels ossos, no vages a quedar malament. ¡Bona nit! Que hem d’eixir
abans que moguen les oronetes.
NARRADORA
Es van tombar tots en los llits de
llosmos, és a dir de pedres grosses, que tenien; menys Cagueme, que dormia en
uns fenassos; Bufanúvols es va passar la nit de clar en clar, bufant de ferm
per atraure’s un parell de núvols molt lleugers que, desperdigolats, anaven amb
el vent de Benagai, és a dir que vivien sense adonar-se’n.
S’arrimava l’hora en què els estels
s’amaguen, escarotats per les carasses del sol, quan los valents i decidits personatges
estaven apoltronats en lo carregós tossal de la Galera, tirat per los dos
unflats núvols benagaiencs, que per los aires los havien de conduir a la cort
del rei Barbut. Llavors va dir Bufanúvols:
BUFANÚVOLS
¡I tant com volarem! ¡Quina remor i
escarot! No deixaré de bufar els cavalls, i els acompanyaré amb trons, una
airejada de mil dimonis i una pedregada espantívola. Cada trallada serà un
rellamp, i cada esclafit un raig...
NARRADORA
Quan arribaren a lo tossal de la Galera allò semblava la desbarrada
del carro de les llimonades. Cagueme, horroritzat pel soroll, es va amagar,
poregós dins lo sot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada