Claus del capítol 2: «Tombatossals en la cort del rei Barbut»

Claus del capítol 2: «Tombatossals en la cort del rei Barbut»

Al segon capítol de la novel·la de Josep Pascual Tirado, titulat «Tombatossals en la cort del rei Barbut», apareixen la majoria dels personatges de la colla de gegants. Segons explica el professor Lluís Meseguer, en l’excel·lent estudi introductori de la reedició de l’obra, de l’any 1988, Tombatossals basa la seua fonamentació folklòrica en l’ús de materials tradicionals procedents de dos motius: el del gegant i el de la sirena.

Respecte al motiu del gegant, la qüestió comença pels noms de la colla de Tombatossals, arrelats en la rondallística en llengua catalana, [...] que a Castelló i a la comarca de la Plana, en l’època de Pascual Tirado -segons explica Meseguer- «ja havien perdut ja l’embolcall narratiu i es mantenien com a noms mítics i com a elements de refrany». Ara mateix, a Castelló, només es mantenen aplicades a persones concretes o bé lligats a refranys i comparances: «tindre més por que Cagueme», «fem lo que poden com Cagueme», «qui menge prunes, cague pinyols». En definitiva, segons diu Meseguer, «l’atribució d’acció narrativa a aquests noms per part de Josep Pascual, representava un revolucionari canvi de dinàmica històrica».

El procediment de creació dels noms és molt comú en la literatura popular d’arreu del món, d’acord, en general, amb l’estructura verb + substantiu plural.  

Tombatossals és la personificació de la bondat i la valentia. El nom té variants, en unes altres narracions populars, com ara Esclafamuntanyes o Trenca-rocs.

Arrancapins expressa la força que té capacitat de modificar el paisatge. El nom té variants com Trencapins, el vent fort anomenat Arrencapinyes o l’ocell conegut com Trencapinyes.

Bufanúvols representa la capacitat de modificar el clima. Variants del nom són Bufanassos, Bufafocs o Espantanúvols.

Tragapinyols és una adaptació eufemística a partir del refrany «qui menge prunes, cague pinyols». Marcant diferència respecte a unes altres rondalles, aquest personatge de la colla de gegants és una aportació de l’autor de la novel·la Tombatossals.

Entre els gegants, Cagueme, únic personatge sense nom compost en plural, fa la funció de l’entremaliat, l’infant. Són variants paraules com Caganiu o Caganer.

També el nom de Garxolí del Senillar està construït amb un procediment especial: un sufix diminutiu darrere un adjectiu que indica un defecte físic dels ulls, és guerxo o estràbic. Es tracta d’un personatge confrontat al protagonista Tombatossals.