Entrevista a l'escriptor Carles Bellver

Entrevista a l'escriptor Carles Bellver

Pregunta 1.- Segons explica l’escriptor Carles Bellver, diuen que John R. R. Tolkien va inventar la vasta mitologia de la Terra Mitjana perquè la seva estimada Anglaterra mancava de llegendes de la qualitat de les gregues, escandinaves o cèltiques.

Has comparat Josep Pascual Tirado, l’autor de Tombatossals, amb Tolkien. Quines semblances hi podem establir?

Sí, això Tolkien, que era profundament anglès i professor de literatura medieval a Oxford, ho va dir explícitament en alguna ocasió. Ell es lamentava que la major part de la mitologia anglosaxona original, tret del Beowulf i poc més, s’haguera perdut, i aspirava a recrear-la, a crear un cicle que tinguera el to, la qualitat, d’una vertadera mitologia escaient per al seu país. O en el mateix pròleg d’El Senyor dels Anells, quan aclareix que el seu relat no tracta d’un món imaginari, sinó en tot cas d’una època imaginària en el passat del món real.

I la veritat és que jo, quan llegia aquestes coses, no podia evitar pensar en el Tombatossals de Pascual Tirado, perquè em pareixia que era això mateix, una recreació molt elaborada de contalles antigues, una mitologia creada no ex nihilo, no del no-res, però quasi, per a la seua xicoteta pàtria que era Castelló.

La comparança em pareixia curiosa. Si més no, supose que resulta xocant, perquè evidentment a Tolkien la seva creació li va créixer desmesuradament, sense voler se li va escapar de la mà i va adquirir una dimensió global. Ara ningú vincularia directament El senyor dels anells amb Anglaterra, com podia ser la intenció primera de l’autor. En canvi, el Tombatossals ha quedat exactament així, com una mitologia local, casolana. Per això, alguna vegada vaig parlar de Pascual Tirado com un Tolkien a escala local, a escala nostra, de Castelló.

Pregunta 2.- Què vols dir quan parles de la cara sinistra de la història de Tombatossals?

Bé, això ho vaig dir, ja fa bastants anys, en referència a un llibre meu, El llibre de tòpics, que se situava en la tradició del conte fantàstic i del conte de por. Un llibre en el qual apareixia aquella “Història del Tombatossals” fictícia, de la mateixa manera que, en un altre dels contes, en una casa del carrer Cassola o Isabel Ferrer es trobava ni més ni menys que una porta d’entrada a l’infern. Això, junt amb altres localitzacions més allunyades de les nostres latituds, com el Tibet, la lovecraftiana vall del riu Miskatonic, o el planeta Mart, per exemple.

Pel que fa a aquesta “cara sinistra” que tu citaves, això ho deia perquè no és que el Tombatossals manque totalment d’elements obscurs, sobretot en els darrers capítols, pensem en la matança de filisteus i en les baixes de l’expedició a les Columbretes. Però en el meu conte jo buscava accentuar encara més, molt més, aquests aspectes.

Pregunta 3.- En el teu conte «Història del Tombatossals» barreges realitat i ficció.

Sí, jo de vegades he dit que per a mi la literatura és un joc, i combinar elements reals i ficticis forma part d’aquest joc. La meva “Història del Tombatossals” volia ser dues coses, una petita broma i sobretot un homenatge literari a Pascual Tirado. I com que em situava, ja ho he dit, en aquesta tradició del conte fantàstic i de por, doncs vaig agafar com a model la “Història del Necronomicon” de Lovecraft. El Necronomicon, com sabeu, és un llibre fictici, un tractat de màgia negra inventat per Lovecraft, que ell, dins del món del seus relats, fa veure que és un llibre real, i un de molt perillós, que et pot fer embogir si el llegeixes. Aleshores jo vaig voler fer una cosa semblant amb el Tombatossals i vaig presentar l’obra de Pascual Tirado com si fóra una versió moderna, per a xiquets, d’un mite antic molt més tenebrós. Hi haurien llegendes d’època romana, després hi hauria hagut edicions medievals en llatí, Sant Vicent Ferrer i el Sant Ofici les haurien condemnat. Vaig escriure també que en l’Ajuntament de Castelló hi havia una còpia que es va perdre en la guerra civil, una altra còpia hauria arribat no se sap com a una universitat alemanya, on la tindrien tancada amb pany i forrellat, etc. etc. Qui haja llegit Lovecraft, o Borges, segur que reconeix l’esquema.

Crec que ara hauria d’aprofitar l’avinentesa per a demanar disculpes, perquè en publicar en Internet fa més de deu anys aquesta “Història del Tombatossals” meva, totalment fictícia, doncs, aleshores no hi havia pràcticament res més en la xarxa sobre el tema i algunes persones buscaven en Google, trobaven el meu conte i no s’adonaven que era només això, un conte, que era ficció. Em consta el cas d’estudiants de secundària que van presentar treballs sobre el Tombatossals basats en el que jo deia. Ho lamente, per les conseqüències que poguera tindre en les seues qualificacions. O gent, adults, recorde un doctor en medicina, que s’ho creien i m’enviaven correus per a demanar-me més detalls. Em sap greu haver suscitat tanta confusió en aquell moment.

Pregunta 4.- En el teu conte «Història del Tombatossals» relates l’enfrontament entre els interessos dels gegants i els dels agricultors. ¿Potser és una metàfora de l’enfrontament entre la utopia i la realitat?

No m’ho vaig plantejar en aquests termes, però podria valer com a interpretació. Jo ho veia com el pas del mite, de la fantasia, de la pre-història, podríem dir, a la història, a l’arribada dels humans, amb les empreses i necessitats i preocupacions pràctiques que això comportava. L’ocupació del territori, el sotmetiment de la natura, desbrossar, llaurar i collir, etc. I a partir d’aquí els gegants i la fantasia en general serien relíquies d’un món anterior que feien nosa, que sobraven. Trobe que sí que es podria dir també així, com ho has dit tu, utopia o fantasia d’una banda, i de l’altra la dura realitat. La fi de la infantesa.